Beethoven

Ludwing van Beethoven

Neix el 1770 a Bonn – Mor a Viena el 1827

Transició del Classicisme al Romanticisme

Amb L. Beethoven comença la desaparició del classicisme i el principi del romanticisme.
La seva obra, mostra la lluita interior del compositor: la passió, la dinàmica, el contrast… elements que són nous, però que en les mans de Beethoven es convertiran en pautes per un nou estil musical.

La seva obra es divideix en 3 períodes:
Estil clàssic o anomenat “assimilació” (1795–1801) influït directament per Mozart i Haydn
Estil de transició (1802–1815) es percep un canvi d’estil allunyant-se del classicisme i introduint les emocions del ser humà.
Tercer període (1816–1827) on el compositor expressa el seu interior.

Infància 0 – 13 anys 1770 -1783

Neix a Bonn (Alemanya) el 17 de desembre de 1770.
La seva família era originalment de Brabant (Bèlgica).
El seu pare Johann era músic i cantant a la cort de Bonn. El seu avi era director de la capilla de la cort.
El seu pare tenia problemes amb la beguda.
La seva mare Maria Magdalena era una persona molt estimada per Beethoven.
Va tenir 7 germans, només 3 van sobreviure, Ludwing era el més gran de tots.
El seu pare li ensenyava música dia i nit, piano, orgue i clarinet, Ludwing demostrava un gran interès i el seu pare va pensar que podria crear un nou Mozart. No va tenir una infància normal, no es relacionava amb altres nenes, El seu pare el treia del llit perquè toqués davant de les visites per demostrar el seu talent.
El 1778 a l’edat de 7 i 1/2 va fer el seu primer concert a Cologne, el seu pare va mentir dient que tenia 6 anys (degut a això Ludwing sempre creia que era més jove del que realment és).
El seu primer professor va ser Gottlob Neefe, va ensenyar-li també altres matèries com la filosofia.
El 1782 amb 12 anys, Beethoven va publicar el seu primer treball, “9 variacions en Do menor per a piano”.
El seu professor va escriure a una revista el 1783 que si seguia així, Ludwing es convertiria en el següent Mozart.

Edat adulta

Gràcies a Gottlob Neef, Ludwing es assignat com a organista de la cort de Maximillian Franz, a Cologne.
A la cort coneix gent que seran amics de Ludwing per la resta de la seva vida.
A causa dels problemes d’alcoholisme del seu pare, Beethoven es fa responsable dels seus dos germans petits i es distancia del seu pare.
Maximillian Franz reconeix el gran talent de Ludwing i l’envia a Viena a conèixer Mozart i a seguir els seus estudis.
Mozart va dir: “don’t forget his name – you will hear it spoken often!.
Però la seva mare s’estava morint i Ludwing torna a Bonn per estar amb ella.
El 1792 torna a Viena, el Príncep Elector li subvenciona tots els seus estudis.
A Viena va rebre classes de Haydyn, després Albrechtsberger i Salieri.
Comença a tenir problemes amb l’oïda.
Era reconegut per al seu virtuosisme i improvisació.
El 1794 va composar Opus 1 Trio per paino.
El 1795 ja es tocaven cançons d’ell públicament.
Va realitzar gires per Praga, Dresden, Leipzig, Berlín i Budapest.
L’aristocràcia l’admirava, els músics l’adoraven i eren gran seguidors del seu talent.
Moltes vegades s’enfadava amb els seus seguidors a causa del seu mal geni.
1880 va realitzar un concert amb la seva primera simfonia, era bastant de l’estil clàssic (com Mozart o Haydyn) però en aquell temps es va reconèixer com diferent (extravagant, estranya).
Començà  a introduir emocions humanes dins de les seves obres i s’allunya del classicisme.
El seu problema amb l’oïda és avançat. Li fabriquen aparells perquè pugui sentir millor.
Va expressar la seva injustícia a la vida: “Com un músic podia quedar-se sord, és una cosa que no desitjo viure”.
A causa de la rapidesa de la sordera, es va dedicar a la música per poder escriure les seves millors obres: Sonates per a Piano, Simfonies com L’Heroica, etc.
Sonata per a piano núm 14 , coneguda com “Clar de Lluna”.

L’Heroica escrita el 1804 (tocada per primer cop el 1805) la va escriure dedicada a Bonaparte per què era vist com un llibertador de gent, obrint una porta d’esperança durant la revolució Francesa. Però quan Bonaparte es va anomenar Emperador, Ludwing va enrabiar i va treure el nom de Bonaparte de la partitura.

La 5a Simfonia a la Segona Guerra Mundial: Desgraciadament, els Nazis utilitzaven com codi a les transmissions de guerra les famoses quatre primeres notes de la 5a Simfonia, la seva equivalència en Morse (3 punts i una ratlla) equivalen a la “V” de victòria.
1805 va escriure la seva única òpera Fidelio (o a vegades anomenada Leonor, a causa de les modificacions del compositor) representada a Viena. Viena estava ocupada pels militars francesos i va ser interpretada davant d’uns quants oficials francesos. L’òpera va ser modificada bastants cops.
En una carta a Treitschke va dir, “T’asseguro, estimat Treitschke, que aquesta òpera em farà aconseguir la corona del martiri. Gràcies per la teva cooperació he salvat el millor d’aquest naufragi. Per tot això, t’ estaré eternament agraït.
Simfonia núm 6 “Pastoral” – 1808 – Recorda la vida al camp on introdueix sons de la natura a la simfonia. (Beethoven era un enamorat de la Naturalesa). Beethoven va dir:

“Prefereixo mil vegades els àrbres a qualsevol persona”

El 1815 és totalment sord.
Els últims anys de la seva vida va estar bastant sol i va ser quan va composar les seves obres més avançades i impressionants.
Simfonia núm 9 “Coral”, adaptada per Herbert von Karajan el 1972 per ser l’himne de Unió Europea.
L’estrena de “Coral” va ser a Viena, dirigida per  Michael Umlauf a causa de la sordera de Beethoven, ell va compartir escenari seguint la partitura.
No podia ni sentir els aplaudiments, un músic el va tocar per què es gires al públic per veure com aplaudia la gent del públic.

Va passar molt de temps preparant-se aquesta peça, fins i tot l’introduïa a infinitat d’obres, també hi ha una obra anterior a Mozart molt semblant i no se sap si Beethoven coneixia la peça o va ser coincidència.
Para Elisa (nom original: Para Teresa). Es creu que va ser un error a l’editar-la, o una confusió. Es creu que va ser una alumna de Beethoven, ell es va declara a ella però ella es va casar amb un altre. Publicada el 1867 per Ludwig Noh. No se sap del tot, però podria ser que la peça original fos diferent de com la coneixem avui en dia a causa que els originals no s’han trobat.

 

https://www.facebook.com/BeethovenOfficialPage/?rf=110664992295466

 

S’han fet estudis del seu cabell, i s’ha trobat un alt contingut en plom, potser a causa de la procedència dels barrils de les begudes que ingeria. Potser la sordera i el mal geni podien ser a causa d’aquest metall a la sang.

Moltes vegades es passava el temps en el bar o restaurant pensant i component, al final del dia, li preguntava al cambrer: “Cambrer, quant li dec?”. I el cambrer li responia: “Senyor, no ha pres res!”.

 

Anuncis