La veu

LA VEU

TEMA 5 LA VEU.cmap

És l’instrument que tenim tots els humans, amb aquest instrument podem expressar els nostres sentiments i comunicar-nos amb els altres.

A diferència d’altres instruments, la veu no és visible. És un instrument amagat que té unes possibilitats específiques lligades a cada persona.

Per produir sons només necessitem els pulmons, el nostre cos com a caixa de ressonància i les cordes vocals.

El mecanisme de la veu és molt complex per què es necessiten molts elements que entren en funcionament: els pulmons, l’aparell digestiu, el sistema nerviós, el cervell, etc. Però intentarem simplificar-ho per entendre com funciona la veu.

Per què el so es produeixi ha d’haver-hi un moviment de vibració, aquesta vibració es produeix a les cordes vocals.

Necessitem un aire que faci vibrar aquestes cordes vocals, i és quan expirem l’aire dels pulmons. Aquest aire travessa el tub de la laringe, on es troben les cordes vocals, i surt pel nas o la boca.

La caixa de ressonància de la veu en aquest cas és la boca, el nas, la laringe i la tràquea.

 

aparatorespiratorio6titulosLes cordes vocals són uns plecs musculars de la laringe que delimiten la glotis i que es contrauen i vibren quan hi passa l’aire que prové dels pulmons. Aquesta vibració és la que produeix el so.

Larynx_(top_view)

La veu que escoltem depèn de com és cada persona i de la seva edat, quan l’aire surt de la laringe, es troba a la cavitat de la faringe, que és una cavitat en forma de tub i arriba fins a les cavitats facials (bocal, nasal i cranial). Aquestes cavitats són les cavitats de ressonància.

COM CANTAR BÉ:

  • És recomanable agafar aire pel nas i deixar-lo per la boca.
  • Utilitzar la respiració diafragmàtica (és a dir, utilitzar el diafragma quan cantem). El diafragma és un múscul situat sota els pulmons, quan agafem aire aquest múscul baixa per deixar espai a l’aire, i quan el traiem l’aire, el diafragma puja per ajudar a treure l’aire dels pulmons.
  • Els cantants, locutors, actors,… , necessiten un domini molt gran de la musculatura respiratòria, ja que la qualitat de la veu millora quan es té un bon control de la musculatura respiratòria.

LA VEU CANTADA

Els cantats poden fer servir la veu cantada de dues maneres: la veu natural i la veu impostada. Els cantants no utilitzen el vibrato.

LA VEU NATURAL

Els cantants utilitzen la veu de forma natural amb un timbre molt semblant a la veu parlada. Utilitzada per la majoria de cantants de música moderna i que necessiten un amplificador de so per augmentar la potència i que arribi al públic.

LA VEU IMPOSTADA

Altres cantants, com els cantants lírics (d’òpera), fan servir la veu impostada per augmentar la potència, afavorir la projecció i la vibració. Els cantants utilitzen el vibrato. No necessiten un amplificador i es pot sentir fins i tot amb una orquestra i sense micròfon.

 

Potència en decibels (db)

Veu parlada = 40db

Veu cantant música popular moderna = 70 db

Veu cantant d’òpera = 120 db

 

LA CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS

Hi ha moltes classificacions i s’han fet molts canvis al llarg de la història, però els compositors escriuen les seves obres per les diferents tessitures vocals utilitzada a l’òpera.

La tessitura vocal és l’àmbit de notes que pot emetre una veu.

Image9526

En anglès:vocal-range-chart

LA VEU FEMENINA i  INFANTIL:

Es poden classificar, de més aguda a més greu, en soprano, mezzosoprano i contralt.

 

Soprano: la més aguda i acostuma a tenir el paper de protagonista a la majoria de les òperes.

Música classica: Montserrat Caballé (Catalana), Maria Callas (USA) i Victòria dels Àngels (Catalana), Edita Gruberova (Slovakia)

Música no-classica: Bjork (Islandia), Mariah Carey (USA), Demi Lovato (USA), Kate Bush (UK), Sarah Brightman (UK), Florence + The Machines (UK), Lykke Li (Sweden)

 

Mezzosoprano: veu intermèdia, i té una capacitat expressiva.

Música clàssica: Teresa Berganza (Madrid), Marilyn Horne (USA)

Música no clàssica: Beyoncé (USA), Whitney Houston (USA), Madonna (USA), Gwen Stefani / No Doubt (USA), Santigold (USA)

 

Contralt: La veu més greu, poc freqüent a països mediterranis

Cantants clàssics: Kathleen Ferrier (UK), Maureen Forrester (Canadà), Marian Anderson (USA), Anna Larsson (Sweden)

Cantants no clàssics: Adele (IK), Amy Winehouse (UK), Lady Gaga (USA), Lanna del Rey (USA), Sade (Nigeria), Miley Cyrus (USA), Róisín Murphy (Ireland)

 

LA VEU MASCULINA

Es pot classificar en, de més aguda a més greu: contratenor, tenor, baríton i baix

Contratenor: pot arribar més amunt igual que la de la soprano, recorda la veu infantil i s’aconsegueix treballant els sons aguts amb a resonància del cap, s’anomena veu en falset, i la seva tessitura era similar a les veus que tenien antigament els castrats.

Clàssics: James Bowma (UK), Philippe Jaroussky (France), Kacper Filip (Kacper Szelążek) (Polònia)

No clàssics: Kacper Filip (Kacper Szelążek) (Polònia), Chris Clofer (USA)

Pel·lícula de Farinelli Il Castrati cantant “Lascia Ch’io Pianga” de Haendel:

Tenor: Més aguda i acostuma a tenir la veu de protagonista, normalment s’escriu en clau de Sol amb un 8 a baix que indica una octava més avall del que està escrit.

Clàssics: Plàcido Domingo (Madrid), Enrico Caruso (Itàlia), Josep Carreras (Barcelona), Luciano Pavarotti (Itàlia), Alfrtedo Kraus (Las Palmas de Gran Canarias)

No clàssics: Paul McCartney (UK), Freddy Mercury (Born in Tanzania, lived in UK), Michael Jackson (USA), Bono / U2 (Ireland), Adam Levine / Marron 5 (USA), Bruno Mars (USA), Tom Chaplin / Keane (UK)

 

Baríton: veu intermèdia, i s’escriu en clau de fa a la quarta línia.

Clàssics: Simon Keenlyside (UK), Dietrich Fischer-Dieskau (German), Vicenç Sardinero (Barcelona)

No clàssics: David Bowie (UK), Dave Graham / Depeche Mode (UK), Elvis Presley (USA), Paul Banks / Interpol (UK), Matt Berninger / The National (USA)

Baix: veu masculina més greu, també s’escriuen en clau de fa a la quarta línia.

Clàssics: Feodor Chaliapin (Rusia), Nicolai Ghiaurov (Bulgaria), Kurt Noll (Germany)

No clàssics: Johnny Cash (USA)

Existeix també una veu més aguda que la del tenor, la contratenor, que pot arribar més amunt igual que la de la soprano, recorda la veu infantil i s’aconsegueix treballant els sons aguts amb a resonància del cap, s’anomena veu en falset, i la seva tessitura era similar a les veus que tenien antigament els castrats.

vocalRangeFigure

ALTRES UTILITZACIONS DE LA VEUS

Cant redoblat: Cant d’Eivissa i Formentera on s’afegeixen oscil·lacions de la veu al final de cada frasse.

Cant valencià d’estil: Cant popular de l’horta de València, es canta amb molta potència improvitzant la lletra i molta ornamentació.

Jota: utilització de la veu de pit amb molta potència.

Flamenc: fa servir llargs melismes sobre una síl·laba de text.

Melisma: canviar la’altura d’una síl·laba musical mentres és cantada.

Jodler: cant de Suïssa, Itàlia i Àustria amb salts molt subtats.

Cant dels monjos del Tibet: Monodia molt greu sense moviment melòdic aparent que pot durar lalrgues estones, fins i tot hores.

Scat: utilitzat al jazz, imita el so d’un instrument sense significat.

Cant difònic o polifònic: utilitzat a Mongòlia i Tuva (entre altres llocs). Tècnica que permet que un cantant pugui realitzar dues notes a l’hora. Utilitzant les cavitats de la boca, faringe i laringe.

 

Interesting video about the voice of Steven Tyler (Aerosmith):

Anuncis