Mozart i La Flauta Màgica

 

 

 

 

 

 

Rèquiem (missa de difunts) de W.A. Mozart.

 

Kid Mozart

 

La música del Réquiem s’ha utilitzat en moltes pel·lícules:

 

 

 

 

 

Flauta Màgica

LA comanda

 

 

Don Giovanni

 

Bodas dde Figaro

 

 

Substítuls de l’ària de la reina de la nit

Infància

Va nèixer al gener de 1756 a Salzburg (Àustria)

De petit es va posar malalt i aquesta malaltia el va afectar durant tota la seva vida.

Amb 5 anys dominava la composició musical.

Podia crear melodies.

Va regalar unes obres (peces musicals) a la seva mare pel seu aniversari.

El seu pare li va ensenyar la música. El seu pare treballava al servei del príncep-arquebisbe de Salzburg, tocava el violí, va deixar la seva feina de músic per ensenyar música a Mozart i va aprendre violí, piano, clavecí i clavicordi.

De petit li agradaven els trucs de màgia i sempre reia.

Reia en situacions d’incertesa o en situacions de dubte, i per això s’ha dit que patia el síndrome Tourette.

Wiki:

“És un trastorn neurològic heretat, amb inici a la infantesa, caracteritzat per la presència de múltiples tics motors i almenys un tic vocal. Els tics poden ser transitoris o crònics.

Aquesta síndrome era considerada estranya, molt sovint associada amb l’articulació de paraules obscenes o observacions socials inadequades i despectives (coprolàlia).”

 

El seu pare va comprar un carruatge de cavalls per viatjar durant 3 anys per les corts d’Europa: París, Munich, Viena, Frankfurt, Londres, Milà, Haia, Lió, Brusseles, Suïssa, …

Els seus professors també van ser: Johan Christian Bach (fill de Johan Sebastian Bach) a Londres i Pare Martini a Bolonya (Giovanni Martini).

Podia improvisar frases musicals, podia llegir música a primera vista, tenia memòria prodigiosa.

El seu pare va publicar el llibre sobre l’art del violí l’any que va néixer Mozart.

La figura autoritària del pare i opressiva marcaria el jove Mozart per tota la vida.

Mozart veia de petit com la seva germana aprenia a tocar el piano, es deia Maria Anne Mozart i tenia 5 anys més que ell. Mozart volia també tocar el piano com ella, però el seu pare li va dir que encara era petit, però un dia el pare va trobar Mozart tocant una peça quan encara era massa petit i des d’aquell dia va decidir ensenyar-li.

Als 4 anys va començar a compondre música i les va dedicar al seu pare.

Va tocar davant del Papa sense mirar ninguna tecla. El seu pare el portava per les corts d’Europa per mostrar com tocava el seu fill, era com una atracció.

Davant l’emperador Joseph d’Austria, es va sentar a la falda de la reina i li va dir que es volia casar amb ella.

Abans dels 12 havia compost:

Un oratori i una òpera còmica.

Wiki: L’oratori és una composició d’estructura narrativa en què intervenen solistes vocals, cor i orquestra, de vegades amb un narrador. Gairebé sempre es basen en textos de caràcter religiós (Bíblia), i per tant és un dels gèneres de la música religiosa, també pot tractar temes profans (mitologia o història). Formalment bastant proper a la cantata i a l’òpera, l’oratori comprèn generalment una obertura, recitatius, àries i cors. Fou conreat especialment durant l’època barroca, que és quan es va originar. Normalment, s’interpreten en versió de concert, sense escenificació ni vestuari.

Una òpera còmica

Wiki: L’òpera còmica és un tipus d’òpera amb una música més lleugera i amb un text majoritàriament més intranscendent, popular o còmic que els de l’òpera seriosa.

A Itàlia s’anomena opera buffa, a Castella sarsuela o tonadilla,  a França opéra-comique, a Alemanya singspiel.

Un singspiel

Wiki: El Singspiel és un tipus d’òpera popular o petita obra de teatre. A diferència de l’òpera seria, les estructures són més senzilles, les àries més simples i els recitatius són parlats. Aquest gènere és típicament alemany, semblant a la opéra-comique francesa o la sarsuela espanyola. Mozart va compondre importants singspiel, com Bastien und Bastienne (1768), Zaide (1780), El rapte en el serrall (1782), Der Schauspieldirektor (1786) o La flauta màgica (1791).

Edat adulta:

Als 13 anys l’arquebisbe de Salzburg va anomenar Mozart “Kontzertmeister”

Als 14 va escriure Mitridante, i viatge a Milà

Als 15 Torna a Salzburg i escriu simfonies, concerts per a piano i violí

Als 18 viatja a Viena i descobreix un nou estil vienès amb la música de Joseph Haydn.

Va a Munich a estrenar “La falsa Jardinera”

Escriu moltes obres.

Als 22 demana ser retirat de la feina de Salzburg, perquè està descontent, i va a París amb la seva mare.

Quan fa escala a Munich, coneix i s’enamora de Aloysa Weber quan coneix la família Weber, era filla del compositor Franz Weber.

Als 23 la seva mare mor i torna a Àustria al servei de l’arquebisbat. Però passa per Munich a demanar la ma de Aloysa, però ella la rebutja.

Als 24 torna a Salzburg i estrena a Munich Idomeneo, rei de Creta.

Als 26 deixa la feina de l’arquebisbat (1781)

S’instal·la a Viena i coneix l’obra de Händel i Bach.

Als 27 es casa amb la germana de Aloysa Weber, Constanza Weber.

El seu pare no accepta aquest matrimoni i des d’aquest moment no vol saber res de Mozart.

Als 30 escriu “Les noces de Fígaro”

Als 31 escriu “Don Giovanni” a Praga.

Mozart va ser dels primers músics que va escriure a gust i criteri personal i no dels senyors o la noblesa, i es va enfrontar a l’arquebisbe. Volia apropar la música a la gent del poble i escriure per al poble.

Guanyava el que escrivia, i de les entrades dels seus concerts. Però no li va anar molt bé, perquè no tenia guanys i a més s’ho gastava tot amb festes, jocs i capricis, però en canvi escrivia el que volia.

La Flauta Màgica:

Resum de la Flauta Màgica:

El Príncep Tamino es perseguit per una serp i entra al regne de la Nit sense saber-ho.

Al despertar-se veu a Papageno i el el fa creure que ell l’ha salvat de la serp.

Però arriben les 3 dames i li ensenyen una foto de Pamina.

Tamino s’enamora de la foto de Pamina i jura a la reina que la salvarà i ella li promet la ma de la seva filla si ho aconsegueix.

La reina dona una flauta a Tamino i un carilló a Papageno per protegir-se.

Arriben al palau de Sarastro i Papageno troba a la princesa i se la vol emportar però els guardians ho impedeixen. Quan toca el carilló i els malvats no poden deixar de ballar.

Tamino entra al temple de la saviesa i un sacerdot li explica que Sarastro no és dolent i que en canvi és un gran savi, portador de la veritat i pare de Pamina.

Tamino i Pagageno han de passar 3 proves de foc i aigua per ser admesos al temple de la saviesa.

Amb la flauta i el carilló superen les proves i la reina de la Nit desapareix de la enterna foscor.

Papageno troba a Papagena.

Tamino es casa amb Pamina.

 

La inauguració va ser a Viena al 30 de desembre de 1791, dos mesos abans de la seva mort, no va tenir massa èxit, avui en dia si que en té.

La innovació de la Flauta Màgica: va ser considerada la 1a gran òpera alemana amb arguments fantàstics, personatges misteriosos, elements de la natura, etc.

 

La Flauta Màgica és una Òpera en alemany que representa la simbologia maçònica i la lluita entre els poders de la llum i les tenebres

El llibretista (qui va escriure el text) va ser Emanuel Shikaneder (francmaçó). Schikaneder va escriure més de 50 obres de comèdia, i no comèdia, productor teatral, escriptor, actor, cantant, … (va fer de Papageno)
El pare de Mozart també era francmaçó

La Flauta Màgica realment representa un viatge que inicien per arribar a una suposada saviesa.

Per trobar el seu camí han de seguir una estela de 3 nens.

Tracta d’una lluita de poders, entre la maçoneria masculina que representa el regne del Sol i la maçoneria femenina que representa el regne de la nit.

Diuen que és el primer musical perquè té cançons populars.
Diuen que és l’òpera per nens, però es molt complicada perquè un adult la pugui entendre

Amb els guanys de l’obra es va fer un altre teatre.

 

 

Música de la Flauta Màgica: Aries i Personatges

Obertura: la música que va fer Mozart és copiada d’una peça de Clementi

3 acords, tocats 5 vegades

3: número important en la francmaçoneria masculina
5: número en la francmaçoneria femenina

Personatges

Papageno – Papagena

Papageno és un dels personatges principals i el més estimat de La flauta màgica. La seva contrapart és “Papagena”.

Aria 1:

Diu que és un oceller conegut per tothom que caça per encàrrec i que si pogués caçar dones en tindria moltes i les tindria a la gàbia, les canviaria per sucre, i les que més volgués li donaria sucre i la besaria i dormiria i cuidaria si fos el marit i ella la muller.

Aria 2:

Parla de Papagena, diu que ja està enamorat i l’ha perdut per què parla massa, vol morir sinó té la noia

Al final: Enamorats són un per l’altre i diuen que tindran molts pagaenos i papagenes petits i petites

La reina de la Nit:

És un personatge malvat que, mitjançant les seves tres dames assistents, salva al príncep Tamino de l’atac d’una serpent gegant. Per retornar el favor, Tamino arribarà a un acord amb la reina a aconseguir la mà de la seva filla a canvi de què la lliberi del segrest que la té sotmesa Sarastro (La llum). Tamino, acompanyat de Papageno, l’oceller de la reina, es dispossa a salvar la seva estimada, no obstant una vegada arriba al regne de Sarastro, es dóna compte que a realitat és una altra i decideix quedar-se allà í al costat de la seva estimada i lluny de la reina. Per quedar-se i romandre al temple dels savis, haurà de passar una sèrie de proves que haurà de superà. Finalment els dos amants s’uniran per sempre mentre que la malvada mare es derrotada definitivament.

El paper de La Reina de la Nit requereix d’una soprano amb un espectacular domini de la coloratura, capaç de generar un Fa5 (considerando el Do3 como el Do central) i moltes notes en picat (stacatto), sobretot a l’ària més famosa Der Hölle Rache kocht in meinem Herzen.

Qui havia de ser la reina era: la soprano Maria Josepha Weber (la seva cunyada)
Era una integrant de la companyia de Schikaneder
Era la cunyada de Mozart, era una soprano lleugera
Mozart crea aquesta aria per a ella personalment per què la coneix a ella

Aria 1:

Explica la tristesa que sent des de la desaparició de la seva filla, segrestada per un diabòlic Sarastro. Li diu que ell la salvarà i si triomfa ell podrà casar-se amb ella.

Aria 2:

Rebutja a la filla per què Sarastro no ha volgut quedar-se amb ella

Tamino:

Tamino és el paper principal per tenor de l’òpera La flauta màgica. És el portador de la flauta amb poders màgics a través de la història.

Tamino és un príncep, que s’enamora del retrat de Pamina. Convençut per La Reina de la Nit s’aventura a alliberar la seva filla Pamina, raptada pel seu pare, el sacerdot Sarastro (la llum) amb la promesa de prendre la seva mà en matrimoni si aconsegueix rescatar-la.

En canvi, durant la seva aventura acompanyat pel caçador d’ocells Papageno es convenç de la bondat y saviesa del sacerdot i se sotmet a la seva religió, aconseguint junt amb Pamina superar les proves i ser consagrat com rei-sacerdot.

Aria 1:

Al Príncep Tamino se li presenten les Tres Dames amb una imatge de la Princesa Pamina, i s’enamora instantàniament d’ella.

Sarastro:

El bo de la flauta màgica és Sarasto: és un savi que tothom estima

En un principi sembla un sacerdot malvat que viu en un castell llunyà, però al llarg de la trama es veu que el que vol és salvar a Pamina de la manipulació de la seva malvada mare, la Reina de la Nit. Finalment aconsegueix convèncer a Tamino i a Pamina, als que converteix a la seva religió. El seu paper és interpretat per un baix.

Aria 1:

O Isis und Osiris

Pamina

Filla de la reina de la nit i Sarastro. Segons la reina de la nit, el pare de Pamina, ha segrestat la seva filla. Quan Tamino és salvat d’una serp dins del regne de la reina de la Nit, aquesta li ensenya una foto de Pamina i ell s’enamora d’ella.

El pla de la reina de la nit, és que Tamino rescati a Pamina, i si la rescata li promet que es casi amb ella.

Però Tamino no sap que Sarastro no té a Pamina segrestrada, sino que està vivint amb el seu pare lliurement. Tamino per entrar al regne de Sarastro, haurà de passar 3 proves i al final aconsegueix entrar, on Pamina s’enamorarà també de Tamino.

Coses interessants de la música de Mozart

La música de Mozart s’ha estudiat científicament que té unes característiques que dificilemnt es troben en altres compositors
Einsten deia que la musica de Mozart podria millorar la soncronia de l’activitat celebral i pot anar bé per l’aprenentatge.
Escoltar Mozart ens pot fer més inteligents

Escoltar música ens produeix emocions (es un misteri que la neurociencia no pot explicar)
Segregamos un 6% más de dopamina.

Dopamina té funcions com la motivació, la recompensa, la cognició, regula el so, l’atenció, l’aprenentatge, etc.

Era serios i responsable amb la seva feina
Volia fer música per a la gent
Música popular

Quin tipus de músic seria Mozart si hagués nascut avui?

 

Don Giovanni:

Acte 1: Don GIovanni intenta seduir Donya Anna, i el seu pare intenta defensar l’honor de la seva filla, Il Commendatore, ell el reta a un duel i mor.

Don Giovanni intenta seduir Dª Elvira però s’adona que és una antiga amant i s’escapa i el criat de D. Giovanni, Loporello, es queda amb Dª Elvira i li explica tots els amors que ha tingut D. Giovanni.

Va al casament de Zerlina i Masseto i sedueix Zerlina i la porta a una habitació i ella mig despulla crida socors.

En aquest moment Dª Anna i el seu novio, Ottavio) reconeixen D. Giovanni com l’assassí de Il Commendatore.

D. G. aconsegueix escapar, va a la tomba d’Il Comendatore i el convida a sopar.

Al castell, Elvira el convec de què canvii de vida, però no ho fa, i apareix el fantasma d’Il Comendatore i li demana empenediment, erò D. G. es nega i el terra es trenca i es traga a D. G.

Com sempre, tot acaba bé i Loporello busca un millor amo.

 

Es va estrenar a Praga el 29 octubre de 1787, amb èxit.

Un any més tard es va estrenar a Viena, el 7 de maig de 1788, sense gaire èxit.

Mozart vol arribar a tothom, experts o no en música.

A Barcelona es va estrenar el 1849 (al Teatre Principal) sent un fracàs, i el 1866 (al Liceu) va tenir millor acollida.

Innovació: era un drama(part dramàtica) amb òpera bufa (part còmica).

Mozart va programar 10 dies d’assajos.

Es va escriure per la celebració del matrimoni de arxiduquessa Maria Theresia i el Príncep Clemens de Saxònia, però no va poder ser tocada aquell dia, perquè es va inaugurar dues setmanes després.

L’Emperador a Viena, va dir que l’obra tenia música era bella però inadequada  per les veus i massa difícil de cantar.

Mozart va dir que el temps mostraria que la seva música seria reconeguda.

Mozart va fer dues versions, una per Viena i l’altra per Praga. S’ha intentat combinar les dues versions sense gaire èxit.

 

Les noces de Fígaro:

Passa a Sevilla al segle XVIII, al palau del compte Almaviva, casat amb Rosina.

EL compte vol enamorar a Susana, promesa de Fígaro, i també festeja la jardinera Barbarina.

Fígaro és el criat del compte.

Susanna és la pupil·la (cambrera) de la comptesa

La majordoma Marcellina exigeix a Fígaro que es casi amb ella pels deutes que té amb ella.

Cherubino és el patge que sempre crea situacions d’embolics i sorpreses.

Bartolo i Marcellina són els pares de Fígaro.

Hi ha infidelitats, desamors, amors, enguanys i situacions absurdes.

Al final Fígaro i Susana es casen i tots són feliços.

El compte envia a Cherubino a la guerra i haurà de deixar de perseguir les noies.

 

Salieri i Mozart

Antonio Salieri (va néixer a Legnago, 18 d’agost de 1750 – Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d’orquestra italià.

Va passar la major part de la seva vida a la Cort Imperial de Viena (on fou rival de Mozart), de la qual va ser compositor i mestre de capella. Va ser un Músic de gran vàlua i talent, es va dedicar a l’ensenyament, va tenir alumnes importants. Entre els seus alumnes s’hi troben noms com Franz Schubert, Ludwig van Beethoven, Franz Liszt, Georg von Pasterwitz, Czerny o Hummel. Entre els seus aprenents va comptar fins i tot amb un dels fills del mateix Mozart.

Entrat el segle XIX la música de Salieri va desapareixent del repertori i és rarament interpretada. No serà fins a final del segle XX que aquest compositor torna a les sales de concerts.

Els últims anys de la seva vida, Salieri va veure com la seva salut empitjorava sobtadament i de manera irreversible. Va quedar cec i els va viure internat en un hospital.

Es diu que va fer la vida impossible a Mozart, fins i tot que Salieri el va intentar assassinar, durant els últims anys que va passar a l’hospital, es diu que es va poder haver autoacusat de la mort de Mozart, segons testimoniaren dues de les seves infermeres.

La pel·lícula de Milos Forman, Amadeus, descriu aquest suposat odi de Salieri en vers a Mozart.

 

Anuncis