Què és la música

Buscarem la definició de Música, però abans per ajudar-te definirem que és art:

1. Quines arts existeixen?

Abans de seguir llegint podries pensar en quines arts existeixen?

Arts plàstiques, estàtiques o de l’espai: Arts que ocupen un lloc i un espai determinats, es poden observar tot el temps i no varien. Poden ser Pintura, Escultura i Arquitectura.

Pintura: art de la forma i color

Escultura: art del volum

Arquitectura: art de l’espai

Arts dinàmiques o del temps: Són arts que momés existeixen quan transcorren en el temps, varien a cada moment. Poden ser Literatura, Dansa, Música i Cinema.

Literatura: Art de la paraula

Dansa: Art del moviment del cos

Música: Art dels sons

Cinema: Art de les imatges en moviment, incorporat al segle XX, conegut com el setè art

Després del que has llegit podries donar una definició de música?

Definició de música:

La música és un art que es basa en l’ordenació de sons en el temps

Altres definicions:

Arte de combinar los sonidos en una secuencia temporal atendiendo a las leyes de la armonía, la melodía y el ritmo, o de producirlos con instrumentos musicales.

Conjunto de sonidos sucesivos combinados según este arte, que por lo general producen un efecto estético o expresivo y resultan agradables al oído.

“Arte que consiste en dotar a los sonidos y los silencios de una cierta organización. El resultado de este orden resulta lógico, coherente y agradable al oído”

“La música es el arte de organizar en el tiempo los sonidos”

“Arte de organizar sensible y lógicamente una combinación coherente de sonidos y silencios utilizando los principios fundamentales de la melodía, la armonía y el ritmo, mediante la intervención de complejos procesos psico-anímicos”

An art of sound in time that expresses ideas and emotions in significantforms through the elements of rhythm, melody, harmony, and color.

That one of the fine arts which is concerned with the combination of sounds with a view to beauty of form and the expression of thought or feeling

Els son naturals (ocell, vent, pluja…) ens poden agradar, però no es poden considerar música a menya que l’ésser humà (compositor/a) els manipuli (enregistrant-los, modificant-los…)

2. La música i la societat

Hi ha músics per tots els païssos, potser no parlen el mateix idioma, però podrien tocar junts, per això es diu que la música és un llenguatge universal.

Cada cultura necessita expressar-se amb una música pròpia que formi part del seu context social, per tant la fa molt diversa.

Per entendre la música d’una cultura cal conèixer  les característiques d’aquesta cultura, no es pot valorar la música d’una cultura amb els paràmetres d’un altra.

3. Música i comunicació

Al llarg de la història la humanitat ha utilitzat la música de maneres diferents per tal d’establir una comunicació.

Per exemple:

  • Llenguatge de tambors
  • Toc de campanes
  • Melodia del telèfon movil

 

Pensa amb més mètodes de comunicació amb la música?

Aquí hi ha altres:

  • Timbre de la porta
  • Música per anuncis
  • Música religiosa per acostar-se a Déu
  • Telèfon d’espera
  • Inici de missatges al metro
  • Música al iniciar l’ordinador
  • Per obrir-se les portes de l’ascensor
  • Per anunciar un vol a l’aeroport

Les arts dinàmiques necessiten d’un intèrpret per comunicar el seu art.

Per aixó una mateixa peça musical pot ser interpretada de diferents maneres.

Busca a internet la banda sonora de La Bella i la Bèstia, trobaràs diferents interpretacions i segur que hi ha alguna que t’agrada més que altres.

 

4. La música i el nostre entorn

La música forma part de la nostra vida, de forma voluntària i involuntària.

Escoltem la ràdio, la televisió, mp3, hi ha gent que fa i toca música com a activitat.

Vivim envoltats de sons continuament, poques vegades estem en silenci, per això hi ha gent que té por o angoixa a estar en silenci. En canvi el silenci facilita la concentració i la reflexió.

 

Treball en grup:

Pensa sobre aquest tema, què opines sobre la “banda sonora” que ens imposen en la nostra vida quotidiana?

 

L’OMS (Institut Mundial de la Salut)

Un estudi diu que Espanya é el més sorollós d’Europa i el segon del món (després del Japó)

El 70% dels espanyols pateix nivells de soroll superiors al 65 dB, que és el nivell màxim considerat acceptable.

També s’ha detectat que apereixen els primer problemss de sordera ( a les grans ciutats) als 35-40 en comptes dels 60 anys.

Nivell d’intensitat del so.

180 dB L’explosió del volcà Krakatoa.
140 dB Llindar del dolor alta
130 dB Avió enlairant-se
120 dB Motor d’avió en marxa / Llindar de sensació de dolor
110 dB Concert
100 dB Trepant elèctric
90 dB Trànsit vehicular / Baralla
80 dB Tren
70 dB Aspiradora / Carrer amb molt de trànsit
50/60 dB Aglomeració de gent / Automòvil a velocitat moderada
40 dB Conversa / Ràdio a volum moderat
20 dB Biblioteca / Conversa en veu baixa
10 dB Respiració tranquil·la / Remor de les fulles
0 dB

Llindar d’audició

Decibel: símbol dB

Definició extreta de wikipedia.org:

El decibel és una unitat logarítmica de mesura que expressa la magnitud d’una quantitat física (habitualment la potència) respecte a un nivell de referència. L’ús d’una unitat logarítmica permet representar magnituds molt grans i molt petites amb números més petits. Al ser una relació respecte a un nivell de referència el decibel és una unitat adimensional.

Es basa en el bel, una unitat que no s’utilitza a la pràctica, ja que és massa gran. Al voltant del 1900 el Sistema Internacional de Mesura hi donà aquest nom en memòria a Alexander Graham Bell científic considerat habitualment com l’inventor del telèfon. El decibel (símbol: dB) és la desena part del bel. Un bel representa un augment de potència de 10 vegades sobre la magnitud de referència. Zero bels és el valor de la magnitud de referència. Així, dos bels representen un augment de cent vegades en la potència, 3 bels equivalen a un augment de mil vegades i així successivament.

El decibel és útil per una àmplia varietat de mesures en matèria de ciència i tecnologia (per exemple, l’acústica i electrònica) i altres disciplines. Confereix una sèrie d’avantatges, com la capacitat de representar convenientment molt grans o petites quantitats, una escala logarítmica que correspon aproximadament a la percepció humana, per exemple, de llum i so, i la capacitat per dur a terme la multiplicació de relacions mitjançant una simple suma i resta.

El símbol de decibels sol ser qualificat amb un sufix, la qual cosa indica que la quantitat de referència o de la freqüència funció de ponderació s’ha utilitzat. Per exemple, “dBm” indica que la quantitat de referència és un mil·liwatt, mentre que “dBu” es fa referència a 0,7746 volts RMS. Les definicions dels decibels i bel ús logaritme en base 10.

Treballar en grups:

  • Saps la normativa sobre soroll i contaminació acústica a la teva ciutat?
  • En quines zones de la teva ciutat hi ha més contaminació sonora (més decibels)?
  • Creus que val la pena adoptar una actitud crítica davant el soroll i comprometre’s a prendre les mesures necessàries? Per què?

Badalona, l’ordenança municipal de soroll, que determina en 94 decibels l’emissió màxima tolerada en ciclomotors i en 106 decibels, en motocicletes.

Barcelona té un marge de tolerància més petit: 85 decibels.

Anuncis